dimarts, 29 de novembre de 2016

Llegim?

Segons Harold Bloom, “només la lectura atenta i constant proporciona i desenvolupa plenament una personalitat autònoma.” El convenciment que aquesta premissa és indiscutible ens ha dut a convertir-nos en centre ILEC (Impuls de la lectura), projecte del Departament d'Ensenyament que estableix com a objectiu estratègic la millora de l'èxit escolar de tots els alumnes. I ho fa potenciant la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del currículum al llarg de tota l'educació bàsica per augmentar la competència comunicativa lingüística i el desenvolupament de l'hàbit lector dels infants i joves, tenint present que la competència lectora és a la base de molts dels aprenentatges i un requisit per participar amb èxit en bona part dels àmbits de la vida adulta.

Entenem que la lectura aporta beneficis que només ella pot aportar, i que, per tant, és insubstituïble. Només la lectura ens donarà la possibilitat de tenir una visió de món, una “educació sentimental”, la possibilitat de poder confeccionar una “història de les emocions” que els àmbits de coneixement tradicionals només tracten d’esquitllentes. Com a co-responsables en la formació dels adults del futur, rebutgem la possibilitat d’una societat anorreada i dòcil, mancada de l’esperit crític necessari per a poder afrontar els reptes del segle XXI, i estem convençuts que la lectura ha de fer-nos forts en aquest sentit.


El Pla Lector que es deriva del projecte ILEC, així com tot allò que proposa l’Escola, requereix la col·laboració de les famílies, i és indubtable que la transmissió de la importància de la lectura per part de l’entorn familiar serà definitiva en la consecució de l’èxit de l’empresa. La lectura no és només un entreteniment, sinó allò que ens permetrà preservar l’experiència dels demés, d’aquells que estan allunyats de nosaltres en l’espai i en el temps, allò que ens farà sensibles al fet que els altres són diversos, i que els seus valors són diferents dels nostres.

diumenge, 13 de novembre de 2016

Entre sentiments, emocions... i ITV emocionals

Sovint quan es parla d'educació emocional molt gent creu que simplement es tracta de parlar d'emocions, de parlar de si estic trist, enfadat, content,de si tinc por... però parlar d'educació emocional va molt més enllà, parlar d'emocions comporta parlar de sentiments, de paraules, d'accions, de sensacions, de relacions, de gestió, d'assumir, de transitar, de superar, d'entendre... parlar d'educació emocional ens comporta entendre que no es tracta de fer-ho com una estona curricular sinó que parlem d'educació emocional relacional, com aquella que implica la, dimensió personal més enllà del currículum. 


Cal transmetre l'harmonia entre cor i cap, cal raonar adequadament i sentir de manera intel·ligent, només així podem crèixer amb els altres aquest creixement, és un creixement personal que comporta també reparar-nos, passar ITV emocionals sovint tal com diu Eva Bach, cal parar-se i preguntar-se no només com em sento, sinó com se senten els altres amb mi, cal preguntar-se quina empremta estic deixant al meu pas, només així creixerem i veurem l'educació emocional relacional com l'eina incorporada per crèixer.



dilluns, 12 de setembre de 2016

Bon inici de curs


Us destigem un curs 2016-2017 amb molts somriures compartits plens d'amor, estima i passió. 

Bon inici de curs!


dimarts, 14 de juny de 2016

El pas suspès de la cigonya

Competències, life long learning, aprenentatge vivencial, projectes, centre d’interès, canvi de paradigma, transformació sistèmica, actualització disruptiva… Els docents convençuts que cal un canvi ens trobem avui dia en una mena d’enforcall a punt de començar a fer via només a l’espera de certeses (si és que n’hi pot haver) que acompanyin l’emoció en aquest viatge al·lucinant. Vivim un instant que potser, tant de bo, d’aquí a un temps sigui percebut com un instant-eternitat en què alguna cosa es va deixar enrere, un instant de trencament més que d’evolució. Però com deia més amunt, sembla que necessitem omplir de sentit tota una sèrie de conceptes que entenem que són massa abstractes, i això ens encarcara. És tan raonable que volguem materialitzar l’abstracció, que la prudència posi una mica de calma a aquest tsunami (la comunitat educativa ja ha decidit posar-li aquest nom), que alguns hem adoptat aquell pas suspès de la cigonya, que està a punt, però encara no…
Però, i si part del camí ja l’haguéssim fet i no ens n’estiguéssim adonant? I si el procés hagués de ser el contari? Compte! És clar que cal donar forma a tots els conceptes que la teoría proposa i que molts albirem que seran el punt de partida d’una transformació necessària. Només em pregunto si quan 2n EP aprèn els parells i els senars buscant-ne pels carrers i preguntant-se quin ús se’ls i dóna, o quan 4t d’ESO organitza una obra de teatre de dalt a baix, o quan 5è construeix instruments musicals amb materials sostenibles, o quan P3 explora les emocions a partir d’un quadre de Paul Klee i de converses espontànies entre els infants… no estem ja materialitzant les idees de què parlàvem. Potser el què no hem fet, en alguns casos, és precisament posar-li nom a totes aquestes experiències.

No comencem de zero, i el camí será llarg, cal paciencia, però por no, en cap cas. I quan els dubtes ens facin venir un calfred, cliquem aquí i ens sentirem reconfortats.

dijous, 2 de juny de 2016

I si ens mirem més?

Fa deu anys que sóc professor de l’ESO i, com acostuma a pasar-nos a molts, he viscut una mica al marge dels companys i les companyes d’EP i, sobretot, dels d’EI, en part perquè treballem en edificis diferents i això dificulta l’acostament a la seva realitat. El cas és que les circumstàncies han dut el tutor de 4t d’ESO, servidor, a ser responsable del què anomenem “Ambient de Fer-se grans” amb els nens i les nenes de P3 i P4 totes les tardes de dimarts durant aquest curs. És clar, de cop i volta, t’adones que no saps res, que tot allò que has acceptat com a certeses has de tornar a posar-les en entredit, tant pel què fa a la relació amb els infants com a l’experiència reveladora d’assistir en directe a la tasca de les companyes d’Infantil.
Amb el pas de les setmanes, dues preguntes s’imposen a totes les demés, o potser inclouen totes les demés, a saber, ¿què ho fa que els infants, tan agosarats, tan audaços, tan curiosos… durant els primers anys de l’escolarització, s’apaivaguin i perdin l’interès a experimentar? I l’altra, es pot ser un bon professor de l’ESO sense conèixer la labor que s’ha fet abans amb els teus alumnes? D’entrada se t’acuden respostes inconsistents o que resolen només parcialment els desafiaments plantejats. Sí, és cert que la societat tendeix a infantilitzar personalitats, a domesticar esperits crítics i a premiar actituds adotzenades que no provoquin l’statu quo… però conformar-se amb aquests llocs comuns, molt certs d’altra banda, no assenyalen els actors més importants: els professors i professores que no estem a l’alçada. La pregunta és, ¿de veritat que volem preparar els alumnes per a l’ofici de ser dones i de ser homes? ¿De veritat que volem dotar els infants de les eines necessàries per a satisfer algunes de les necessitats primordials de la vida comunal? ¿És possible preparar els alumnes per al rol social que hauran d’acomplir en la societat, si deixem d’atendre els seus impulsos i els seus sentiments?

L’observació m’ha permès omplir a vessar el sac de dubtes, però també aventurar alguna conclusió: l’infant neix amb un desig natural d’expressar el què sent, d’obrar, i poc a poc se’l coacciona i es constreny l’àmbit d’ús d’aquesta tendència primigènia. I això em du a una última pregunta, no ens n’hem adonat que aquesta coerció implica irremeiablement actituds egoïstes i refractàries al sentit social de l’allò humà?

diumenge, 22 de maig de 2016

Relats per grans i petits

Eva Bach sovint parla de relats reparadors com a eina per ajudar a trobar allò que ens espanta, per trobar allò que volem superar, per trobar allò que ens fa mal ... relats no només per a petits, sinó que relats també per a grans. 

No fa molt en una classe amb els més petits vam explicar un d'aquests relats: El conte de la Felicitat: 

" En certa ocasió, es van reunir els déus per crear l'home. Van pensar de crear-lo com ells, però es van adonar que llavors déus i home serien igual, tindrien el mateix cos, força i intel·ligència i això no podia ser possible! Van decidir llavors que havien de pensar en alguna cosa que els fes diferents, però quina? 
Després de molt pensar, un d'ells va manifestar: Ja ho sé! Els traurem la felicitat. Però el problema serà on amagar-la perque no la trobin mai.
El primer va proposar d'anar-la amagar al cim de la muntanya més alta del món, però una va contestar que no ja que era possible que algú  pogués pujar i trobar-la i llavors tothom sabria on era!  
Seguidament un segon va suggerir que es podria amagar al fons del mar, però és clar un altre va responde, no! podrien fabricar una embarcació capaç de navegar sota de l'aigua... 
Un tercer va proposar d'amagar-la en un planeta llunyà, però també va haver algú que va replicar i va dir que es podrien construir una nau capaç de solcar l'espai i arribar a la felicitat. 
Què complicat era això d'amagar la felicitat fins que finalment un va exposar: I si l'amaguem a dins d'ells mateixos? Estaran tan ocupats buscant-la per fora, que no se'ls ocorrerà mirar a dins d'ells.
Tots van estar d'acord amb aquesta ide, i des de llavors a vegades les persones es passen els dies buscant la felicitat sense saber que la portem dins nostre!!! "

Els petits escoltaven fascinats el relat, s'imaginaven amagant la felicitat o bé buscant-la tot convertint-se en experts muntanyistes, nedadors o astronautes ... el millor de tot però, va ser la mirada i l'emoció en descobrir que la felicitat finalment es va amagar dins nostre i sense pensar-s'ho van identificar felicitat amb amor a través d'un cor! 

Alguns creuen que els petits són massa petits per treballar emocions, però en realitat les emocions estan presents des que naixem, per tant, què vol dir això de ser massa petits?  És cert que encara manca vocabulari, però precisament és el que cal evitar i per tant quan abans iniciem aquest treball millor serà la gestió de les emocions, millor seran les nostres habilitats interpersonals i intrapersonals, més  variat serà el nostre vocabulari... mai és massa d'hora per començar! 


dimecres, 4 de maig de 2016

Avancem




Cert és que durant molt de temps hem viscut en una cultura on les emocions tot i estar presents sovint han esdevingut les grans desconegudes, no sermpre identificades  o mostrades i hem estat envoltats
d'instants reprimits i d'emocion amagades, però per sort això ja està canviant i estem caminant cap a un treball interior,  estem caminat tenint presents les emocions, estem caminant tenint present no només com ens sentim, sinó que com se senten els altres amb nosaltres i quina petjada deixem. No és fàcil aturar-se i fer-se aquestes tres preguntes, només així serem conscients de com estem a nivell emocional. 


diumenge, 1 de maig de 2016

Observar, percebre...

"La major equitat és que cada nen pugui desenvolupar de forma excel·lent el seu talent. Això no significa que tots arribaran al mateix resultat... perquè els nens són molt diferents, i un nen pot tenir un gran talent per a la gimnàstica o per a la vida. Aquest nen ha destacat en matemàtiques? No. Ha destacat en art? No. Però ha destacat en el fet que és una persona que ha viscut una vida feliç, que es porta bé amb la família... aquest és el seu talent. Així, el que hem de fer amb cada nen és: primer, convèncer-lo que té algun talent; i després, estar molt atents a veure per on es pot desenvolupar millor". 
( José  Antonio Marina) 

divendres, 1 d’abril de 2016

Monkey Symphony

Us deixem amb aquest curt francès que ens convida a la reflexió sobre com ensenyar i  la creativitat. Gaudiu-ne! 




Fins aviat!


dissabte, 27 de febrer de 2016

Els nous reptes de l'educació

Vivim en un temps de canvi, un temps en què tot va molt ràpid i on a vegades els adults ens oblidem d'una de les coses més senzilles i aparentment fàcils, ens oblidem d'escoltar i tendim a parlar i parlar sense conscients que les paraules a vegades se les endú el vent i que només es recorda allò que es pot provar, allò que es pot intentar, allò que es pot manipular...Només si escoltem podrem percebre qui tenim davant, només si escoltem podrem descobrir com són els nostres infants o adolescents, només si escoltem permetrem facilitar les eines que els permetin crèixer i adquirir les eines per avançar i tirar endavant, no només en un futur, sinó que en el present. 

Donem pas doncs a la creativitat, a la curiositat, a les emocions, al silenci que a vegades cal... 


dissabte, 16 de gener de 2016

Relats que ajuden


Comencem nou trimestre i us convidem amb article a reflexionar com sempre fem a través de les nostres entrades en aquest blog. En aquest cas l'autora és Eva Bach, coneguda pedagoga i escriptora que a través dels seus llibres i articles ens apropa al fascinant molt de les emocions. 
Gaudiu-ne! 




Si voleu tenir l'article en format PDF per a una millor lectura en clicant AQUÍ ho podeu descarregar. 



dijous, 22 d’octubre de 2015

Nous reptes




A vegades hi ha troballes inesperades que lluny de deixar-te indiferent fan que t’aturis i reflexionis sobre qüestions o fets que possiblement en altres ocasions no t’hi hauries aturat i just és el que passa quan et trobes passejant en una exposició on una mica hi entres perquè toca abans de sortir d’una visita i per curiositat hi entres.

 L’exposició parlava sobre el talent de joves a Barcelona (Sala Ciutat, Ajuntament de Barcelona) una exposició on joves de diferents perfils i professions escullen la nostra ciutat per portar endavant el seu projecte i entre imatges i conferències unes cites i definicions capten l’atenció del visitant. 



Què és el risc? Què comporta el risc? Arriscar és guanyar, és perdre?  Tal com diu sovint algú qui sap el que és bo i el que és dolent. Des de l’escola cal treballar per formar alumnes amb la capacitat de poder decidir i distingir entre el que es vol i el que no, amb capacitat per veure que quan les coses no surten com estan previstes cal tornar-ho a intentar, amb capacitat per lluitar i tirar endavant allò que es proposi, amb la capacitat i seguretat per sortir de la zona de confort, amb la capacitat per ser feliç i lluitant per assolir aquesta felicitat tenint present que a vegades cal arriscar per cercar nous camins, noves oportunitats i que tal com diu Elliot (poeta, dramaturg i crític literari, 1888- 1965) “ només els qui s’arrisquin a anar massa lluny esbrinen com de lluny poden anar”.  

dimecres, 10 de juny de 2015

Junts, molt millor

Assemblea a la fusteria

“ En una fusteria hi va haver un dia una estranya assemblea: una reunió de totes les eines del taller per arreglar les seves diferències. El martell, una de les eines més antigues i respectades, va exercir la presidència, però de seguida l’assemblea li va dir que havia de renunciar-hi.
-           Perquè? “, va dir el martell molt estranyat.
-          Doncs perquè fas massa soroll, i a més, et passes el dia donant cops- li van contestar.
El martell va acceptar els seus retrets, però demanar que també s’expulsés el cargol. Va al·legar que per a que fos útil, havia de donar moltes voltes. Davant d’aquesta acusació, el cargol va ser expulsat, però al seu torn va demanar que es fes el mateix amb el paper de vidres.
Va fer notar davant de tota l’assemblea que era molt aspre amb tothom i que el seu caràcter sempre generava friccions amb els demés. Davant aquesta evidència, el paper de vidre no va tenir més remei que estar d’acord, sempre que també s’expulsés de l’assemblea a la cinta mètrica, perquè constantment mesurava a tot el món segons el seu criteri, com si ella fos l’única perfecta.  En aquell moment va entrar el fuster, es va posar el davantal i va començar a treballar.
Va agafar un tauler i fulloles de dues menes diferents. Va  utilitzar cinta mètrica, el martell i el paper de vidre. Finalment aquelles fulloles de dos colors diferents –una de pi, molt clar i l’altre de noguera, quasi negra- es van convertir en un preciós tauler d’escacs, amb una superfície fina i suau, com la pell d’una donzella.
Quan la fusteria, en acabar el dia, es va quedar buida una altra vegada les eines van reprendre l’assemblea i van seguir les seves deliberacions. Llavors va prendre la paraula el xerrac, i  va dir, amb to solemne:
-          Senyores, senyors, ha quedat demostrat que tenim defectes, però, en canvi el fuster treballa amb les nostres qualitats i les aprofita. Això és el que ens fa valuosos a tots. Ja n’hi ha prou de pensar en els nostres punts febles i concentrem-nos d’una vegada per  totes en allò que tenim de bo.

Llavors l’assemblea va veure que el martell era  fort, que el cargol ajuntava i premsava, que el paper de vidre era ideal per polir i eliminar asprors i van descobrir que la cinta mètrica era precisa i exacta. De cop i volta van descobrir que formaven un equip capaç, junts , de fer coses de gran qualitat i es van sentir orgullosos de treballar junts i de la força que això els donava. “ 

dilluns, 25 de maig de 2015

L'univers de les emocions

Tal com ja sabeu el proper dimarts 9 de juny a l'escola i dins la formació del professorat podrem comptar amb la presència de Dr. Rafael Bisquerra que ens parlarà sobre uns dels temes protagonistes sovint de les nostres entrades al blog:  les emocions. 

Bisquerra expert en el tema de les emocions ens deleitarà a tots amb la seva saviesa i de ben segur que en sortir alguna cosa haurà canviat dins nostre! Us hi esperem! 

De moment us deixem amb aquest vídeo i si repasseu el blog en trobareu algun altre! 


dimarts, 14 d’abril de 2015

De les intel.ligències múltiples a l'educació personalitzada


Com sempre val la pena reflexionar-hi i pensar-hi una estoneta: valors, emocions, il·lusions, ganes d'aprendre , ganes de canviar, ganes de cercar allò que més ens agrada i gaudir-ho, ganes de trobar el nostre camí i trobar en l'escola un espai on aprendre i avançar sigui únic i personal.